Com es cultiva el cafè? 15 Passos per al cafè del gra a la tassa [Amb infografia]

Cultivar cafè no és tan senzill com llençar unes quantes llavors a terra i tornar-hi uns anys després.

El nostre viatge de la llavor a la tassa en realitat ni tan sols comença al camp on acabaran creixent les plantes de cafè. Un cop collits, alguns dels grans de cafè verd es conserven per utilitzar-los com a llavors per a la següent collita de cafès.

Aquestes llavors passen el primer any plantades als vivers (1) on són curosament cuidats, regats i protegits del sol. Un cop creixen entre 18 i 24 polzades, són prou resistents per suportar el sol ple i es treuen del viver i es planten al camp.

Deixats als seus propis dispositius, aquests arbres podrien créixer fins a 20 peus, però això faria que la collita fos una mica complicada, de manera que generalment es podan entre 8 i 10 peus. Passen entre 3 i 5 anys abans que l'arbre comenci a produir baies de cafè, també conegudes com a cireres per la seva forma i color vermell.

Un cop madures, aquestes baies tenen una pell de color vermell intens i brillant que cobreix una polpa carnosa i dos petits grans de cafè al centre envoltats d'una pell protectora.

A diferència de molts altres cultius comercials, el cafè es cultiva normalment en trossos de terra relativament petits per petits agricultors.

Quan es tracta de collir, és un afer de la comunitat amb tota la família, amics i altres agricultors que s'enganxen per ajudar amb la recol·lecció.

Tot i que hi ha un temps general en què les baies maduren, solen fer-ho per etapes, la qual cosa significa que no es pot recollir tot el lot alhora.

Això vol dir que has de sortir a recollir les baies madures, tornar de 8 a 10 dies després per recollir les següents (2), i després torneu 8 o 10 dies més tard per aconseguir els retardats.

La majoria de les granges de cafè d'altres parts del món es troben en paisatges que no permeten la recol·lecció mecànica. Això fa que sigui un negoci força intensiu de mà d'obra i requereix bons ulls i dits àgils.

L'avantatge de la recollida a mà és que permet una collita més selectiva. Poder recollir les baies només un cop estiguin bones i llestes per servir fa que el cafè sigui de millor qualitat. Les baies verds tindran grans poc desenvolupats i aquests donaran com a resultat un cafè amb un gust amarg i una olor intensa.

El cafè de la collita fa una gran diferència en el gust final. Llegeix més sobre el els millors grans de cafè aquí.

Les baies perfectament madures tindran mongetes ben formades amb un oli més alt i un contingut d'àcid més baix. Això us donarà l'experiència suau i fragant que voleu de la vostra tassa matinal de restauració de seny. És una feina dura, però.

De mitjana, un bon recol·lector recollirà entre 100 i 200 lliures de cireres de cafè al dia i només el 20% d'aquest pes es convertirà en cafè.

El que realment busquem són les dues petites mongetes al centre de la fruita.

Per garantir que només els millors grans passen al següent pas, primer es classifiquen les cireres de cafè. Hi ha algunes maneres de fer-ho.

La classificació més senzilla que es fa és a mà, però també s'utilitza l'abraçament de les mongetes o l'ús d'un colador gran per eliminar les restes, les pedres i les branques.

Per assegurar-vos que només s'utilitzen baies madures i bones, el processador també pot classificar per immersió en aigua. Les cireres es llencen a un dipòsit d'aigua i la diferència de densitat entre les cireres madures i les no madures fa que les no madures surin a la part superior per facilitar l'extracció.

Aquest és el procés més modern i ràpid, però utilitza molta aigua. S'ha convertit en la forma més habitual de fermentar el cafè.

Les mongetes en polpa es classifiquen per mida i després es llençan als dipòsits de fermentació.

Després de 12 a 48 hores de fermentació al dipòsit, els enzims naturals dissolen la capa de mucílag que envolta les mongetes.

Les mongetes es renten a fons amb aigua dolça per aturar el procés de fermentació i treure l'última polpa.

Això deixa les mongetes cobertes només amb una funda fina, o pergamí, anomenada endocarpi.

Si les cireres van passar pel procés de semirentat o assecat, és en aquest moment que les mongetes s'assequen i fermenten al mateix temps. L'assecat es fa de manera mecànica o posant-los en un espai gran i pla al sol.

Les cireres es rasclen regularment durant tot el dia per assecar-les de manera uniforme i per assegurar-se que no desenvolupin floridura ni bacteris. Si sembla que pot ploure, el pagès ha de córrer frenèticament per cobrir les cireres.

Normalment triguen entre 2 i 4 setmanes fins que s'assequen fins al punt que tenen un contingut d'humitat de l'11% al 12%.

Un cop ben assecat et queda el cafè de pergamí que són els grans amb només el pergamí que els envolta o el que queda dels trossos de fruita seca i la pell si es van processar en sec.

En aquesta forma, el cafè es pot emmagatzemar durant diversos mesos o fins i tot anys depenent de la temperatura i la humitat. Hi ha hagut una certa demanda de cafès verds "envellits", però en la seva majoria, els grans s'envien a la mòlta el més aviat possible.

Durant el temps que estan emmagatzemats es posen en sacs i s'emmagatzemen en palets de manera que permeti un bon flux d'aire i que els mantingui allunyats de qualsevol humitat.

Abans d'enviar tot el lot per al torrat, cal classificar el cafè. Algunes persones afortunats en realitat reben un pagament per tastar cafè i dir-ho feina.

Després de mirar sàviament els grans durant una estona, fan un primer judici de la qualitat del cafè en funció de l'aspecte dels grans. Després es passa al tast, o a la copa.

Una mostra de les mongetes es torrarà en un torrador de laboratori, es mòlta i després s'infusionarà en aigua bullint. Després de deixar-ho reposar uns minuts, el cobre (tastador) olorarà i degustarà el cafè.

Et dirà que no només l'està olorant, sinó que "està fent el nas" del cafè i que beure mentre tasta és del tot necessari.

Independentment, el resultat final d'aquesta teatralitat és que el cafè es classifica pel que fa a la seva qualitat i aptitud per a la barreja amb altres cafès.

Un cop qualificat és qüestió d'avions, trens i automòbils per portar el cafè allà on calgui. Començant a granel, les mongetes verdes es vendran en lots més petits a diferents comerciants i distribuïdors de cafè fins que finalment acabin a la vostra torre de cafè local.

No es tracta només de transport, però. Com més baules en la cadena de distribució, més allunyat el consumidor del productor. Això pot comportar alts marges per als intermediaris i un preu més baix per a l'agricultor.

També pot enfosquir els estàndards ètics que es van complir en la producció del cafè. Per combatre-ho, s'han constituït organitzacions per promoure el comerç directe i cafè de comerç just.

Quan les mongetes per fi s'apropen al lloc on es consumiran, és hora d'encendre el torrador.

No es tracta només d'encendre un interruptor i esperar que s'apagui el temporitzador un cop s'hagi acabat. Torrar el cafè és en part ciència i en part art. Dins d'aquests grans de cafè cru hi ha el potencial per fer una gran tassa de cafè.

El procés de torrat s'adonarà d'aquest potencial o ens deixarà preguntant-nos què podria tenir... mongeta. *tos*

El truc és tenir en compte l'acidesa i els sabors de cada lot individual i després regular la temperatura i la durada del rostit per equilibrar-los o potenciar-los. Normalment, això implica girar-los en una torradora que arriba a uns 500 graus Fahrenheit.

Un cop torrat el cafè, el rellotge comença a marcar.

Tens un temps limitat per moldre aquests grans i obtenir-ne una deliciosa tassa de cafè. No només és el temps en contra, sinó que l'aire, la humitat i els raigs UV conspiren per desfer tot el treball dur que ha portat fins a aquest punt.

Per això, l'envàs on s'emmagatzemen les mongetes torrades és més que un exercici de màrqueting. Per protegir les mongetes de l'aire i la humitat, l'envàs està molt bé segellat, de manera que encara que estigui a la prestatgeria durant unes setmanes, els grans encara estaran frescos un cop es trenqui el segell.

Quan la gent parla del "diari" no sol ser una bona cosa. Quan es tracta de cafè, però, el so de aquells molinets que preparen les mongetes perquè les etapes finals és música per a les nostres orelles.

La finament amb què es molen els grans depèn del mètode que s'utilitzarà per preparar el cafè.

Si utilitzeu una premsa francesa o una cafetera al buit, aleshores la mòlta seria bastant gruixuda. Per a les cafeteres de degoteig, necessitareu una mòlta mitjana a mitjana / fina.

Si utilitzeu una cafetera exprés o una màquina de cafè exprés, la mòlta estaria bé o super fina.

Si estàs triturant els teus propis fesols i no necessites una mòlta massa fina, un triturador de fulles farà el truc i no costarà massa. Heu d'endevinar quant de temps deixar-lo moldre fins que el cafè estigui tan fi com necessiteu. Una mica d'assaig i error i ja estàs resolt.

Per a mòltes més consistents i més fines, les mongetes s'han de mòltar en a molinet de rebaves. El so del triturador de rebaves és molt més fàcil a les orelles si acabeu de despertar i la mòlta consistent permet una extracció més eficient durant l'elaboració.

A més, com que la gruixuda de la mòlta es marca a la configuració de la mòlta, no cal prémer un botó i comptar "Un Mississipí, dos Mississipí,..." com cal fer amb la mòlta de fulla.

Després de moldre les mongetes, es dirigeix ​​directament a la cervesera amb elles. Tant si el cafè s'elabora en una màquina de cafè exprés de la vostra cafeteria local com si el màquina de degoteig a la vostra cuina, aquest és el temps de fer o trencar.

És en aquesta etapa final on tot el treball dur que s'ha fet abans culmina amb una tassa de cafè increïble o es desfà per mala pressió o temperatura de l'aigua incorrecta.

És aquí on la sang, la suor i les llàgrimes del cafè es poden validar amb una simfonia de sabors, o ser aixafats per un barista distret per aquella simpàtica cambrera amb faldilla curta.

Al final de l'etapa d'elaboració, després de descartar ja el fruit de la cirera a 10 quilòmetres de distància, finalment, les restes mòltes de les mongetes també es llencen a la paperera, deixant només els sabors que abans estaven tancats al fons del una copa fosca.

Per fi.

Després de 14 passos i milers de quilòmetres, el que abans era una petita mongeta dins d'una baia prop de l'equador (8) es redueix ara a una col·lecció de sabors i fragàncies contingudes en una beguda calenta que ha fet possible la vida civilitzada tal com la coneixem.

O almenys suportable.

L'alleujament, la satisfacció i les emocions que pot provocar una tassa de cafè rica i saborosa transcendeix els sentits olfactius i les papil·les gustatives. A mesura que el beus, estàs segur que la ciència té una explicació perfectament insípida del que està passant a les sinapsis del teu cervell, però sembla més màgia. Més eteri.

La propera vegada que gaudeixis del teu cafè exprés, cold brew o cortado, pensa en la quantitat de feina que t'ha fet arribar.